Què són els vèrtexs geodèsics i per què són necessaris?

Si has fet alguna excursió per la muntanya, potser t’has trobat alguna vegada amb una columna de formigó d’aspecte sobri, sovint situada al capdamunt d’un cim. Potser t’hi has fet una foto, l’has usat de banc improvisat, o t’has preguntat per què algú hi hauria construït allò allà. Doncs bé: acabaves de trobar un vèrtex geodèsic.

Una xarxa per mesurar el món

Els vèrtexs geodèsics són punts fixos i ben definits sobre el terreny que formen part d’una xarxa topogràfica utilitzada per mesurar amb gran precisió la superfície de la Terra. Aquests punts es col·loquen de manera que des de cadascun es pugui veure almenys dos altres vèrtexs, permetent així establir triangulacions. Aquesta tècnica, coneguda com a triangulació geodèsica, va ser fonamental per al desenvolupament de mapes topogràfics precisos abans de l’era del GPS.

Una mica d’història

A Espanya, el primer gran projecte de xarxa geodèsica va començar al segle XIX, però va ser durant el segle XX quan es va consolidar amb l'establiment de la Red Geodésica Nacional. A Catalunya, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) gestiona una xarxa pròpia de vèrtexs geodèsics, alguns dels quals formen part de la xarxa estatal.

La majoria dels vèrtexs que trobem avui dia daten dels anys 70 i 80, i molts estan situats en punts elevats i de fàcil visibilitat, com turons, muntanyes o miradors naturals. El seu aspecte típic és una base quadrada de ciment i un cilindre de formigó d’un metre aproximadament d’alçada, però també en podem trobar al mig de pobles i ciutats en format de botó metàl·lic.

Són útils encara avui?

Amb la irrupció del GPS i de les tecnologies de posicionament per satèl·lit, els vèrtexs geodèsics han perdut part del protagonisme que tenien. Tot i això, encara són útils:

• Serveixen de referència per a treballs topogràfics o cartogràfics de gran precisió.

• Són punts de verificació i calibratge per a sistemes GNSS (com el GPS).

• Tenen valor històric i científic, ja que conserven dades de gran valor per a estudis geodèsics i geodinàmics.

• I fins i tot, per als amants del senderisme, molts vèrtexs són un repte: arribar-hi és sinònim d’haver fet el cim!

  
  

Curiositats

Algunes curiositats que envolten els vèrtexs geodèsics:

• A Catalunya hi ha més de 6.000 vèrtexs geodèsics catalogats.

• El vèrtex geodèsic més alt de Catalunya és el del Pic d'Aneto (3.404 m), tot i que es troba a la Franja, ja dins la província d’Osca.

• Alguns vèrtexs són tan populars que tenen rutes senderistes pròpies i fins i tot fan part de reptes excursionistes, com el de coronar tots els vèrtexs d’una comarca.

  
  

Conclusió

Els vèrtexs geodèsics són testimonis silenciosos d’una època en què la cartografia requeria esforç físic, càlculs precisos i molta observació del terreny. Encara que la tecnologia ha avançat, aquestes estructures segueixen sent útils i formen part del patrimoni científic i natural del nostre territori.

Així que la pròxima vegada que en trobis un, para’t un moment, mira el paisatge i pensa en tot el coneixement que es va construir des d’aquell punt. I sí, també pots fer-t’hi una selfie.